Describe your image
Describe your image
Describe your image
Describe your image
CRUÏLLES AL VOL: EXPOSICIÓ DE MARIA JESÚS MAS VIDAL
Aquestes festes de Nadal a l'auditòrium de la vila hem pogut gaudir de l'exposició de Maria Jesús Mas com una proposta artística i cultural que ve a complementar unes dades tal vegada massa abocades a la disbauxa i la cridòria. Nadal més que un crit o una ressaca ha de ser renovació, una certa meditació. I aquesta exposició en certa manera ens oferia la possibilitat d'aclucar els ulls i pensar. Com si fos una convidada a la contemplació partint des d'unes tonalitats i unes fissures obertes a la interpretació que cadascú li volgués donar. Existeix una jerarquia inestable, permutant, rotativa entre racionalitat, afectivitat i pulsió. La trinitat psíquica de la qual parla Edgar Morin fa que tenguem present que no existeix mai una interpretació racional, lògica, única davant una manifestació artística. Mai hem d’aïllar ni contaminar el fet de ser com espectadors una metamorfosis del que miram. Cada estímul obre una porta que ja no es tanca mai en el fons de la nostra persona encara que reaccioni en una resposta de més o manco curta volada. Roman en el fons de la mirada una memòria que aglutina tot allò que hem vist i que ens ha format la mirada i la mirera. La nostra ment segrega sempre imaginaris, fermenta necessitats, somnis, desitjos, idees, fantasmes, imatges... Segons els neurocientífics les vies d'entrada i sortida del sistema cerebral que posen l’organisme en connexió amb el món exterior no representen més que un 2% del conjunt mentre que el 98 % ateny al funcionament interior, a totes aquestes funcions cerebrals que ens fan específicament únics en la naturalesa. Cruïlles al vol escau com anell al dit a tota aquesta infinita capacitat de reinterpretar i interpretar el que pareix que ja sabem, el que si ho valoram degudament, compareix com: "Un bot d'una realitat a una altra que és possible gràcies a la transformació". Són paraules de la pintora que acompanya els seus quadres amb uns subtils versos carregats de suggestió. Hi ha una meditada tasca del que significa expressar l’íntim i dolorós sentiment de la pèrdua de la mare de l'artista. Un cant d'esperança en la claror i a l'hora d'humiltat exitencial: "Sols som... terra emblaquinada per la llum mediterrània". La llum que comença a resplandir en el nostre interior quan començam a entrar dins aquestes encletxes negres que travessen com "camins fusos a l'espai" les teles de la pintora. On ella hi ha escampat la impossibilitat de la indiferència.
M.Alcaraz
corral mediterrani- Revista Ressò de Joan Pomar
CRUÏLLES AL VOL...
Qui dies passa anys empeny i així ens trobam al batiport del 2009, nou anys després d’arribar a la xifra rodona del 2.000, i que molts de nosaltres, quan érem infants, trèiem comptes de quants en tindríem en abastar la data màgica. Parlant de màgia i de números hauríem d’esmentar l’exposició Cruïlles al vol de Maria Jesús Mas Vidal, que aquestes festes de Nadal i Cap d’Any ens ha ofert en el sempre emblemàtic i bell casal de ses Escoles Velles, on ha intentat jugar amb el seu guarisme predilecte: el quatre. Quatre són els fragments d'algunes obres seves, que van lligant una amb l’altra, de la primera a la darrera, el tema pictòric elegit i que en diverses d’aquestes composicions, comença amb més força a la tela inicial i va baixant d’intensitat, suaument, fins a tancar la sèrie, en uns fràgils traços, que van difuminant-se, talment una partitura on la música va minvant d’un allegro ma non troppo fins a una lenta melodia de piano, amb tendresa, quasi com un adagio.
Però a part de números i de la comparança musical, l’obra mostrada per Maria Jesús, a més d’un exercici d’anar sintetitzant conceptes i formes, és un cant a l’assossec, a l’absència de renous molests, a la claredat de la mirada, a la pau. Encara que no som gaire entès en art, sé el què m’arriba, allò que m’agrada. És evident que m’és més fàcil analitzar i destriar una obra realista, on, per exemple, una platja acull les tendres besades de l’oneig els capvespres. No basta, però, la perfecció de l’execució, hi ha d’haver el batec dels pinzells, tots els sentiments que l’autor és capaç de transmetre amb el seu art. L’abstracció de Mas Vidal en els seus quadres, amb formes estilitzades i colors rotunds (amb el negre, assíduament) no per això, ens transmet tristor i enuig. En altres, la paleta de colors, tampoc no és gens vivaç, ni estrident, sempre amb tons calmats donen un estat d’ànim que convida a la reflexió, a la contemplació (amb els blancs que formen part de l’exposició), a no frisar, a veure el món d’una altra manera.
Batecs lleugers netegen el vol en la foscor. Camins fusos a l’espai. Cruïlles al vol…, són versos, títols, sentències, una forma d’entendre l’art, el casament de la plàstica amb els mots; el silenci amb el xiuxiuejar dels alens i els sentiments; la valentia de pintar l’ésser, en una doble visió (i versió) amb tractaments distints; o la textura de les platges, sense el blau de la mar, que ens conviden a pensar com ella; i a repetir –també, amb Maria Jesús- a cau d’orella: sols som, terra emblanquinada per la llum mediterrània.
...
Joan Pomar